Semàntiques

És possible vincular-se als altres desiguals des d’un nosaltres divers i complex. Recuperar als altres com un nosaltres és parlar de persones[i]. Persones enteses com a individualitats però també com a membres d’una o més col·lectivitats, amb marcs de representació compartits que conformen referents socioculturals a partir del quals som entesos, percebuts i representats.

Incorporar la variabilitat cultural reclama deixar lloc, a la veu, a la historia de persones singulars. I fer lloc a la singularitat és garantir la memòria col·lectiva, és dignificar la vida dels nosaltres tot comprenent les societats i les cultures de les que som part. Veus úniques en marcs plurals que ens aproximen a la subjectivitat de tota experiència humana i que ens allunyen dels no llocs[ii] per poder reconèixer i valorar-nos com a subjectes. Un posicionament que ens responsabilitza i que ens obliga a qüestionar, però també a cercar i a inventar renovades condicions de ciutadania.

Ens cal, per tant, vincular-nos, fer-nos càrrec, confiar i reconèixer la pròpia vulnerabilitat. Reconceptualitzant legitimitats, reconeixent criteris i establint elements d’equivalència que aturin qualsevol procés de no existència[iii].

La nostra vinculació però, ha der ser un exercici polític col·lectiu. Del contrari només podrem parlar d’excepcionalitats. De distàncies entre polítiques, sabers i particularitats dels actors implicats. I de l’impacte sovint violent en les trajectòries vitals dels subjectes.

Les experiències excepcionals són conseqüència, entre d’altres, de conceptualitzacions plàstiques, flexibles, no normatives. Conceptualitzacions que col·loquen als subjectes en el centre de la seva acció. Imprescindibles en qualsevols procés d’acció social, però insuficients per explicar i per garantir la participació de totes i tots com a ciutadans de ple dret.

Eva Bretones

Pedagoga, antropòloga i educadora social. Professora als estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Membre del Laboratori d’Educació Social i del Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada.

 

[i] Godelier, M. (1986). La producción de grandes Hombres. Madrid: Akal.

[ii] Augé, M. (2000). Los “no lugares”. Espacios del anonimato. Barcelona: Gedisa.

[iii] Pié, A. i Bretones, E. (2012 ). Ética, estètica y política de los cuerpos extraños. A Moreu, C. i Salinas, H. Iduna. Seminario de Pedagogía Estética. Barcelona: ed. UB. (99-113)

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s