La trobada, que va tenir lloc el passat 22 d’octubre, ha servit per eixamplar la base de voluntaris relacionats amb graus socials i ha concretat noves col·laboracions amb estudiants d’altres àrees com la comunicació, el dret i el màrqueting.
La Torre Jussana de Barcelona ha estat l’emplaçament escollit per celebrar la primera reunió informativa de RefugeESuoc. A l’elecció del lloc se li pot trobar una certa càrrega simbòlica ja que antigament va ser utilitzada com a torre de defensa i ara, de gestió municipal, serveix per a defensar les associacions de la ciutat.
Molt abans de l’hora prevista per a l’inici (10:30h) en Joan, la Sílvia, l’Helena , la Marta, la Carlota i la Núria (des de Berlín) treballen per tal que la connexió via Skype funcioni. Els ajuda amb tot el muntatge tècnic en Joan. Ell no és estudiant d’Educació Social. De fet està cursant un màster en Bioinformàtica, també a la UOC. Però la trobada ja anava d’això: tot i que el projecte neix ara farà un any de la inquietud d’un grup d’estudiants d’aquest grau, RefugeesUoc s’ha fet gran i necessita voluntaris de diferents branques per tal de gestionar àrees com la comunicació, els tràmits d’accions legals i de caire administratiu, i també calen encarregats de gestionar econòmicament tots els recursos que s’espera que vagin arribant.
Així doncs, la convocatòria ha reunit una trentena de persones (presencials i via Skype) amb diferents perfils professionals, i estudiants de diferents disciplines, disposades a escoltar i participar cadascú en la mesura de les seves possibilitats.
La primera part de la reunió ha servit perquè els programadors de l’acte informessin d’en quin punt es troba l’organització i quines tasques s’estan duent a terme.
En Joan del Rio explica que ara mateix RefugeesUoc és un projecte propi de l’Àrea de Cooperació i Globalització de la UOC. L’objectiu principal és aconseguir beques per a aquells refugiats que vulguin continuar els seus estudis. La peculiaritat és que en el cas de la UOC, a diferència d’altres universitats presencials, es poden concedir a persones que no tenen possibilitat de venir a Catalunya, perquè podran estudiar on-line. Això fa que es pugui treballar directament allà on més falta fa: als camps de refugiats.
La Marta Flaqué va visitar aquest estiu set camps militars de refugiats a Tessalònica. Durant la seva estada va realitzar una prospecció de candidats que poguessin encaixar amb aquest tipus d’ajudes. Va complimentar fins a 69 fitxes de les quals 38 poden arribar a ser viables. L’objectiu és obrir en breu 3 punts UOC a Grècia mateix per tal que les persones becades s’hi puguin adreçar. Els punts UOC són “espais vitals per dur a terme els seus estudis i donar un bri d’esperança al seu dia a dia”. Aquests espais han de complir una sèrie de requisits com per exemple l’accés a internet. Això evidentment necessita d’un finançament i en aquest punt s’exposa com arriben els diners que ara mateix fan rutllar el projecte: per una banda a través del pressupost universitari de l’àrea de cooperació; en breu, de la captació de finançament extern que gestiona l’àrea de Filantropia de la UOC i finalment, a través de concursos i subvencions. La Sílvia Pairet es l’encarregada de dirigir aquesta última via de finançament.
Un altre objectiu troncal és el d’aconseguir la sensibilització del major nombre de persones possible. S’ha creat amb aquest objectiu un taller per a realitzar a les escoles. L’activitat rep el nom d’#Estimat Ibrahim: a partir de la lectura de la carta d’una dona Siriana al seu marit (que no sap si llegirà) és busca que “els nens connectin amb la vivència” i que expressin els seus sentiments i opinions sobre el tema. Després de la lectura de la carta es fa el silenci. La innocència i la senzillesa dels infants emociona, deixa sense paraules als adults i ressalten encara més les incongruències de la situació. “Per què es permet que hi hagi guerres?” es pregunta un d’ells. “Per què no s’obren les fronteres?” Senzill, oi?
També es fa un anunci important. Es tracta de la firma d’un conveni de col·laboració amb Accem per tal de fer acompanyaments directes a refugiats que ja han arribat a Catalunya i que necessiten realitzar gestions com anar al metge o fer tramitacions de papers.
S’acaba aquesta primera part informativa amb la projecció d’un vídeo on hi apareixen alguns dels refugiats contactats durant aquest estiu. Es repeteixen sovint dues paraules: “Study” i “Hope”.
Durant la pausa de cinc minuts ja es van formant de manera natural els grups de treball, cadascú comentant el que li ha semblat més interessant i com s’hi veuria col·laborant.
La sessió continua dividida en dos grups. Per un costat els voluntaris que volen saber més coses sobre el taller de sensibilització. En aquest grup hi participen els estudiants d’educació social, psicologia i afins. Es realitza el taller en directe i els assistents agafen el rol dels nens, experimentant així les sensacions que tenen els més petits quan es va a fer el taller a les seves escoles.
Mentrestant, en una sala annexa es reuneixen el grup de voluntaris encarregats del projecte comunicatiu. No queda massa temps per a decidir coses però si que en surt la figura que coordinarà el projecte d’entrada i, a grans trets, es defineixen les àrees de treball més importants: creació de la web corporativa, creació de continguts i estratègia i xarxes socials.
La trobada acaba amb la sensació que s’ha fet moltíssima feina i que encara en queda molta per fer. El projecte ha madurat. Ara l’equip ha crescut en nombre. I pel que sembla el grup humà és bo, i el més important, està motivat.
En Manel, estudiant de màrqueting i investigació de mercats, sintetitza les sensacions generals en una frase: “Tenim un bon equip i ganes de treballar. Farem bona feina. Jo aquesta tarda m’hi poso”.
Doncs això: a treballar!
RefugeESuoc
Blog de RefugeESuoc 